- Reproducció i salut (la formació dels gàmetes, la fecundació i la fecundació in vitro, el desenvolupament de l’embrió, el naixement, creixement i desenvolupament, la píndola, la prova de l’embaràs, les manipulacions genètiques, malalties transmissibles per via sexual)

- Malalties i exploració mèdica (el càncer, el paludisme, la SIDA, l’infart, el microscopi electrònic, la radiografia, l’ecografia, l’escàner i la ressonància magnètica)

Font de la notícia. Stublogs

[@more@]

Tweet

[@more@]

Tweet

• Animació "El món intern de la cèl·lula" 
• Per què els animal clonat envelleixen més ràpidament? 
• Animació 3D de la replicació del VIH 
• El frau de les llets Omega 3No mo
• Don't die for a diet (anunci contra l'anorèxia, subtitolat) 

• El "credo" de la biologia molecular, una "oració" per  per aquells que fan de la biologia molecular la seua "religió" 
• Efectes de les drogues en ratolins (joc interactiu)
• El ballet aquàtic de la cèl·lula

[@more@]

Tweet

[@more@]

Tweet

[@more@]

Tweet

Aquesta era la darrera part del projecte sobre alimentació sana que hen ralitzat al llarg d'aquest curs i que ha consistit en un estudi sobre les característiques que hauria de tenir l'alimentació d'un estudiant del nostre institut, realitzar la crítica de com s'alimentava una de nosaltres i, per últim realitzar i valorar una enquesta dels hàbits alimentaris dels alumnes del centre. 

Posteriorment a la realització d'aquest treball que hem presentat als premis Baldiri Reixach, creguèrem necessari realitzar una mena de campanya divulgativa per intentar millorar la forma d'alimentar-se dels nostres companys, sobretot en allò referent a la importància d'un bon desdejuni, la ingesta de fruites i verdures i la realització d'esport, més enllà de les classes d'educació física. per això vam fer uns pòsters i una presentacions multimèdia en format powerpoint que podeu veure ací: Presentació 1  Presentació 2.

[@more@]

Tweet

     Les tribus primitives feien rites màgics i balls per a "espantar" als dimonis que crèien que el provocaven , i suministraven als que patien dolor remeis fets amb diverses herbes i arrels curatives que tenien un efecte calmant.

     Hui dia sabem que el dolor no és provocat per esperits malignes o dimonis. Ara sabem que és provocat per la propagació d'un impuls nerviòs…

[@more@]

nerviòs degut a un estímul, que arriba al nostre cerbell i ens provoca eixa sensació de "ey, despai, que alguna cosa va malament" que coneixem com dolor, i desde ben menuts sabem reconeixer-lo i actuar més o menys correctament a les indicacions d'alarma del nostre cos (si ens fem un tal al dit, no l'utilitzarem per a tocar objectes, ja que ens farà mal i podria agreujar-se'ns la ferida).

     També hem millorat els medis amb el que el tractem, i encara que moltes medicines actuals provenen d'aquestes "herbes màgiques" que antigament utilizarem, ara tenim una gran varietat d'antiinflamatoris, antihemorràgics, antipirètics… etc, amb els que combatim el dolor i les causes que el provoquen.

     No obstante, encara que ens quede un llarg camí per recòrrer, el món del dolor és encara molt confús, degut a la seua gran complexitat i a la falta d'especialistes que s'encarreguen de tractar i estudiar el tema. Al món tan sols hi ha 350 especialistes, dels quals només 8 són espanyols. A més, les financiacions que rep la investigació són prou deficient (No va rebre cap ajuda dels 52.000 milions d’euros del presupost del VII Programa Marc de I+D de la Unió Europea.

     Malgrat aquestes dades, hem de ser optimistes, ja que s'estàn fent nombrosos avanços en neurologia que podràn fer-nos comprendre millor el mecanisme del dolor. Hem de tindre paciència ja que aquesta ciència és prou recent. A més, s'espera que l'any que ve el nombre de profesionals del dolor arrive  a 500. I, per últim, sobre l'escasa financiació que rep l'investigació d'aquest tema, hem de recordar que la gran majoria de baixes laborals es donen per motius que venen relacionats directa o indirectament amb el dolor, i provoquen grans pèrdues econòmiques. Per tant, el seu estudi i tractament estalviaria milions, tant a les empreses com a la sanitat.

Tweet

[@more@]

La Klebsiella pneumoniae és una de les bacteries més frequents en les infeccions hospitalaries,  caracteritzada per causar tot tipus de símptomes, com ara infeccions del tracte urinari, neumoníes, sepsis, infeccions de teixits tous. 

    Els familiars d’un dels bebes morts es mostraren indignats per no ser avisats de l’existència d’una bacteria hospitalària; i demanen més expicacions al centre. 

    Antonio Cerrillo (President de la Sociedad Española de Medicina Preventiva, Salud Pública e Higiene), va asegurar que les enfermetats hospitalàries existeixen encara qe les mesures de prevenció e higiene siguen extremes, i que a més l’efecte s’agreuja quan afecten a pacients amb les defenses baixes (els bebes prematurs no tenen encara ben desenvolpat el sistema inmunològic) i quan les bacteries que els produeixen es fan resistents als antibiòtics. Aquesta ha sigut l’explicació que ha donat també el subdirector del 12 d’Octubre, Javier Lareo; remarcant l’alta vulnerabilitat que els prematurs presenten a les infeccions. 

    L’hospital ja ha pres mesures separant els bebes exposats a la bacteria de la resta; restringint les visites de familiars i de personal sanitari de departaments diferents a la neonatologia (per a evitar la propagació de la bacteria); translladant a altres hospitals a dones embarassades amb rics de patir un prat prematur i l’elaboració d’un estudi epidemiològic.

     Per la seua part, la Sociedad Española de Neonatología demana un augment en els recursos de que disposen per a atendre a neonats d’alt risc (amb un pes inferior a 2 Kg i mig); ja que als últims anys s’ha incrementat el nombre de parts prematurs.

     No obstant, hem de tindre en compte que als païssos desenvolupats la taxa de prevalència d’enfermetats hospitalàries es del 5 al 10 %, i Espanya es trova entre els païssos amb menor índex de prevalència (poc més d’un 6%). Per açó hem d’asumir que, en ocasions, es possible que ocorren coses com aquesta; doncs dels medis dels que disposem no son infalibles. Si, han mort 3 bebes i és comprensible que els seus familiars es mostren dolits, però hi ha altres 24 prematurs al mateix hospital que segurament sobrevisquen, i que sense aquesta ajuda sanitària haurien mort a les hores de naixer; no és un bon percentatge?

Tweet

Molts dels processos importants dels organismes pluricèl·lulars són controlats pel sistema endocrí. Aquest conjunt d’òrgans, anomenats glàndules, secreten unes molècules, ja siguen proteïnes o lipids, que tenen com a funció arribar a altres cèl·lules del cos amb l’objectiu de provocar canvis en cèl·lules llunyanes a la glàndula que les secreta per a fer que aquestes realitzen la funció que les corresponda segons el teixit on són.

[@more@]

El sistema endocrí està controlat per si mateix i, en darrer terme, pel sistema nerviós. Una de les glàndules que integra aquest sistema, la hipòfisi, situada al cervell, controla la secreció de la resta de glàndules amb l'alliberament -o no- d'hormones estimulants. A la mateixa vegada, la secreció de les hormones de la hipòfisi ve determinada per un órgan, situat just damunt de l’hipòfisi, a mig camí entre el sistema endocrí i el sistema nerviós, l’hipotàlem, que secreta una sèrie de neurohormones que arriben a aquella primera glándula per un capilar que les uneix. Per a completar aquest complex sistema de control, la secreció de l’hipotàlem ve determinada per una mecanisme de feed-back amb la glándula corresponent, com està indicat en el diagrama següent:

Això vol dir que primer l’hipotàlem secreta una neurohormona, que fa que aumente la secreció de les hormones de l’hipòfisi que, al mateix temps, fan que la resta de glàndules actuen amb l’alliberació de l’hormona que corresponda i, per últim, que aquesta darrera hormona fà, al arribar al hipotàlam que la primera neurohormona que ha estimulat les altres dues.

La resta de glàndules que integren aquest sistema endocrì són: La tiroides, que secreta tiroxina encarregada del metabolisme; La paratiroides, que treballa en el metabolisme del calci;  els illots de Langerhans, al pàncrees, que secreten insulina i glucagó relacionats amb els nivells de glucosa en sang; les glàndules suprarenals (situades a la part superior dels renyons) que aboquen a la sang cortisol i adrenalina; i les gònades que alliberen les hormones sexuals.

Tweet

     Recentment varem realitzar a classe de biologia humana amb l'ajuda d'un estudiant del CAP que és un investigador de l'àrea de tecnologia dels aliments, una pràctica que ens va servir per a saber el nombre de microorganismes existents en una mostra inicial , en aquest cas era un tros de massa panària amb llevat (Saccharomice cerevisiae).

[@more@]

     Els materials que empraren foren els seügents:

     1- Pipeta calibrada

     2- Serum fisiològic NaCl al 9%

     3-Massa panària amb llevats

     4-Tubs d'assaig   

     5-Probeta calibrada

     6-Cotó en pèl

     7-Etanol

     8-Got de precipitats

     9- Triangle de vidre

     10-Sobres estèrils

     11-Cullera de metall. 

     12-Puntes recambiables.

     13-Plaques Petri.

Eúls nmeros de les fotos fan referència als materials que hi apareixen 

1.

2.

3.

7 8 i 9

  12.

     El procés que seguirem per fer la nostra pràctica, es poden reduir en els seügents passos:

     1) Agafarem la massa panària i la ficarem en un sobre de plàstic estèril, on hi afegirem 90ml de serum fisiològic (NaCl al 9%) mesurats previament amb una probeta.

     3) Omplirem un tub d'assaig amb 9ml del serum fisiològic. El tub estava tapat amb un tap de cotó en pèl, que varem destapar per a afegir el serum i després el tornarem a tapar el més ràpidament possible per a evitar contaminacions d'agents externs.

     5)Una vegada el varem homogenitzar, amb una pipeta calibrada agafarem 1ml d'aquesta dilució, i l'abocarem a un tub d'assaig que contenia els 9 ml de serum que li haviem afegit adés. En acabar d'utilitzar la pipeta per a agafar 1ml de dilució, abocarem la seua punta al fem i posarem una nova per a mantindre les condicions d'esterilitat i no contaminar la próxima mostra que agafasem amb microorganismes de l'anterior. 

      6) Repetirem aquest procediment 7 vegades, agafant sempre 1ml de la dilució que varem fer anteriorment i ficant-lo en un tub d'assaig amb els 9ml de serum, seguint l'ordre numèric que varem establir als tubs.

      7) Amb açò obtinguerem 7 tubs que contenien cadasqun una dilució de llevat i serum deu vegades inferior que la del tub del que provenien. La segona dilució tenia una décima part de la primera, la tercera una décima part de la segona, que, al seu torn era centésima part de la primera, i així succesivament.

     Agafarem 7 plaques petri amb un medi de cultiu i les numerarem també de l'1 al 7.

     9) Una vegada teniem plens els 7 tubs, els agitarem per a homogenitzar la dissolució, i altra vegada, agafarem la pipeta calibrada per a agafar 1ml de cadasqun i ficar-lo en la seua placa corresponent (el contingut del tub 1 en la placa 1, el del tub 2 en la placa 2, etc.).

    10) Entre mostra i mostra que agafaven, llançàvem, com s'ha dit adés, la punta de la pipeta que haviem utilitzat.

    11) Una vegada haviem ficat el ml de dilució a la placa, lla distribuíem per tota la placa amb el triangle de vidre. Aquest triàngle es trobava en un recipient amb etanol, i per a utilitzar-lo, el trèiem i el flameaven per a esterilitzar-lo; però després de pasar-lo per la flama, haviem de esperar a que es refredara per a no danyar als microorganismes de la placa per abrasió.

<>  

    12) Després d'haver seguit aquest procés per a totes les les plaques, les varem deixar aillades al laboratori i varem esperar tres dies per a que proliferaren els microorganismes

        Després d'aquesta pràctica procedirem a evaluar els resultats, i arribarem a les seuents conclusions:

        El resultat del recompte fou el seuent:  

        PLACA 5: 1050 colònies

        PLACA 6: 148 colònies

        PLACA 7: 15 colònies

       El procés de dilucions consecutives ens va ajudar a comptar més ràpidament els llevats, ja que era imposible comptar els microorganismes presents a les primeres dilucions degut al seu elevat nombre; amb la qual cosa, comptarem els de dilucions posteriors i les multiplicarem per 10 elevat al número de la dilució + 1 (ja que la primera dilució fou la del sobre esterilitzat, en la que barrejarem el llevat de la mesa panària en 90ml de sèrum, i que seria la dilució 10-1)  per a que ens donara el nombre de microorganismes present a la mosta inicial de masa panària. Aleshores:

        PLACA 5: 1050×10^6 1050000000       individus

        PLACA 6: 148×10^7  1480000000   individus

        PLACA 7  25×10^8    1500000000 individus

      Amb açò, poguerem concluir que els microorganismes presents a la dilució inicial serien més o menys la mitjana dels tres valors anteriors:

      (1050000000+1480000000+1500000000)/2= 2515000000= 2,515×10^9

Tweet