BLOC DE BIOLOGIA

     La practica que varem realitzar a clase de biologia humana amb l'ajuda d'un estudiant de 5é curs de biologia, ens va servir per a saber el nombre de microorganismes existents en una mostra inicial que , en aquest cas era un tros de masa panaria amb llevats (Saccharomice cerevisiae).

[@more@]

     Els materials que empraren foren els seuents:

     1- Pipeta calibrada

     2- Serum fisiològic NaCl al 9%

     3-Masa panària amb llevats

     4-Tubs d'assaig   

     5-Probeta calibrada

     6-Cotó en pèl

     7-Etanol

     8-Got de precipitats

     9- Triangle de vidre

     10-Sobres estèrils

     11-Cullera de metall. 

     12-Puntes recambiables.

     13-Plaques Petri.

1.

2.

3.

7 8 i 9

  12.

       El procés que seguirem per a fer la nostra practica, es pot reduir en els seuents passos:

     1)Agafarem la masa panària i la ficarem en un sobre estèril, on afegirem 90ml de serum fisiològic (NaCl al 9%) mesurats previament amb una probeta.

     2)Amb els dits varem homogenitzar la dissolució del llevat amb el NaCl 9% que teniem al sobre

     3)Omplirem un tub d'assaig amb 9ml del serum fisiològic. El tub estaba tapat amb un tap de cotó en pèl, que varem destapar per a afegir el serum i després el tornarem a tapar el més ràpidament possible per a evitar contaminacions d'agents externs.

     4) Agafarem 7 tubs d'assaig més, i seguint el mateix procediment,  els omplirem també amb 9ml de sèrum, i els numerarem amb un rotulador permanent.

     5)Una vegada el varem homogenitzar, amb una pipeta calibrada agafarem 1ml d'aquesta dissolució, i l'abocarem a un tub d'assaig que contenia els 9 ml de serum que li haviem afegit adés. En acabar d'utilitzar la pipeta per a agafar 1ml de disolució, abocarem la seua punta al fem i posarem una nova per a mantindre les condicions d'esterilitat i no contaminar la próxima mostra que agafem amb microorganismes de l'anterior. 

      6) Repetirem aquest procediment 7 vegades, agafant sempre 1ml de la dilució que varem fer anteriorment i ficant-lo en un tub d'assaig amb els 9ml de serum, seguint l'ordre numèric que varem establir als tubs.

      7) Amb açò obtinguerem 7 tubs que contenien cadasqun una dilució de llevat i serum deu vgades inferior que la del tub que provenien. La segona dilució tenia una décima part de la primera, la tercera una décima part de la segona, que, al seu torn era centésima part de la primera, i així succesivament.

     Agafarem 7 plaques petri amb un medi de cultiu i les numerarem també de l'1 al 7.

     9) Una vegada teniem plens els 7 tubs, els agitarem per a homogenitzar la dissolució, i altra vegada, agafarem la pipeta calibrada per a agafar 1ml de cadasqun i ficar-lo en la seua placa corresponent (el tub 1 en la placa 1, el tub 2 en la placa 2, etc.).

    10) Entre mostra i mostra que agafaven,tiraven, com s'ha dit adés, la punta de la pipeta que haviem utilitzat.

    11) Una vegada haviem ficat el ml de dilució a la placa,l'homogenitzavem per tota aquesta amb el triangle de vidre. Aquest triàngle es trobava en un recipient amb etanol, i per a utilitzar-lo, el trèiem i el flameaven per a esterilitzar-lo; però després de pasar-lo per la flama, haviem de esperar a que es refredara per a no danyar als microorganismes de la placa.

    12) Després d'haver seguit aquest procés per a totes les les plaques, les varem deixar aillades al laboratori i varem esperar tres dies per a que proliferaren els microorganismes

    13)  Tres dies després, varem agafar-les i varem contar les colonies que hi havia en cada placa marcant-les amb

un rotulador; pero vam eliminar les dos primeres plaques ja que per la gran quantitat de colonies que hi havia era dificil el seu compte.

        Després d'aquesta practica procedirem a evaluar els resultats, i arribarem a les seuents conclusions:

        El resultat del recompte fou el seuent:  

        PLACA 5: 1050

        PLACA 6: 148

        PLACA 7: 15

       Sabent que cada microorganisme dona lloc a una colònia, recomptant les colònies obtinguerem el nombre de microorganismes de llevat inicials presents a la masa panària.

       El procés de dilucions consecutives ens va ajudar a contar més ràpidament els llevats, ja que era imposible comptar els microorganismes presents a les primeres disolucions degut al seu elevat nombre; amb la qual cosa, comptarem els de disolucions posteriors i els multiplicarem per 10 elevat al número de la dilució 1 (ja que la primera dilució fou la del sobre esterilitzat, en la que barrejarem el llevat de la mesa panària en 90ml de sèrum, i que seria la dilució 10^1)  per a que ens donara el nombre de microorganismes presents a la primera dilució. Aleshores:

        PLACA 5: 1050×10^6 1050000000      

        PLACA 6: 148×10^7  1480000000

        PLACA 7  25×10^8    1500000000

      Amb açò, poguerem concluir que els microorganismes presents a la dilució inicial serien més o menys la mitjana dels tres valors anteriors:

      (1050000000 1480000000 1500000000)/2= 2515000000= 2,515×10^9

Tweet

     La practica que varem realitzar a clase de biologia humana amb l'ajuda d'un estudiant de 5é curs de biologia, ens va servir per a saber el nombre de microorganismes existents en una mostra inicial que , en aquest cas era un tros de masa panaria amb llevats (Saccharomice cerevisiae).

[@more@]

     Els materials que empraren foren els seuents:

     1- Pipeta calibrada

     2- Serum fisiològic NaCl al 9%

     3-Masa panària amb llevats

     4-Tubs d'assaig   

     5-Probeta calibrada

     6-Cotó en pèl

     7-Etanol

     8-Got de precipitats

     9- Triangle de vidre

     10-Sobres estèrils

     11-Cullera de metall. 

     12-Puntes recambiables.

     13-Plaques Petri.

1.

2.

3.

7 8 i 9

  12.

       El procés que seguirem per a fer la nostra practica, es pot reduir en els seuents passos:

     1)Agafarem la masa panària i la ficarem en un sobre estèril, on afegirem 90ml de serum fisiològic (NaCl al 9%) mesurats previament amb una probeta.

     2)Amb els dits varem homogenitzar la dissolució del llevat amb el NaCl 9% que teniem al sobre

     3)Omplirem un tub d'assaig amb 9ml del serum fisiològic. El tub estaba tapat amb un tap de cotó en pèl, que varem destapar per a afegir el serum i després el tornarem a tapar el més ràpidament possible per a evitar contaminacions d'agents externs.

     4) Agafarem 7 tubs d'assaig més, i seguint el mateix procediment,  els omplirem també amb 9ml de sèrum, i els numerarem amb un rotulador permanent.

     5)Una vegada el varem homogenitzar, amb una pipeta calibrada agafarem 1ml d'aquesta dissolució, i l'abocarem a un tub d'assaig que contenia els 9 ml de serum que li haviem afegit adés. En acabar d'utilitzar la pipeta per a agafar 1ml de disolució, abocarem la seua punta al fem i posarem una nova per a mantindre les condicions d'esterilitat i no contaminar la próxima mostra que agafem amb microorganismes de l'anterior. 

      6) Repetirem aquest procediment 7 vegades, agafant sempre 1ml de la dilució que varem fer anteriorment i ficant-lo en un tub d'assaig amb els 9ml de serum, seguint l'ordre numèric que varem establir als tubs.

      7) Amb açò obtinguerem 7 tubs que contenien cadasqun una dilució de llevat i serum deu vgades inferior que la del tub que provenien. La segona dilució tenia una décima part de la primera, la tercera una décima part de la segona, que, al seu torn era centésima part de la primera, i així succesivament.

     Agafarem 7 plaques petri amb un medi de cultiu i les numerarem també de l'1 al 7.

     9) Una vegada teniem plens els 7 tubs, els agitarem per a homogenitzar la dissolució, i altra vegada, agafarem la pipeta calibrada per a agafar 1ml de cadasqun i ficar-lo en la seua placa corresponent (el tub 1 en la placa 1, el tub 2 en la placa 2, etc.).

    10) Entre mostra i mostra que agafaven,tiraven, com s'ha dit adés, la punta de la pipeta que haviem utilitzat.

    11) Una vegada haviem ficat el ml de dilució a la placa,l'homogenitzavem per tota aquesta amb el triangle de vidre. Aquest triàngle es trobava en un recipient amb etanol, i per a utilitzar-lo, el trèiem i el flameaven per a esterilitzar-lo; però després de pasar-lo per la flama, haviem de esperar a que es refredara per a no danyar als microorganismes de la placa.

    12) Després d'haver seguit aquest procés per a totes les les plaques, les varem deixar aillades al laboratori i varem esperar tres dies per a que proliferaren els microorganismes

    13)  Tres dies després, varem agafar-les i varem contar les colonies que hi havia en cada placa marcant-les amb

un rotulador; pero vam eliminar les dos primeres plaques ja que per la gran quantitat de colonies que hi havia era dificil el seu compte.

        Després d'aquesta practica procedirem a evaluar els resultats, i arribarem a les seuents conclusions:

        El resultat del recompte fou el seuent:  

        PLACA 5: 1050

        PLACA 6: 148

        PLACA 7: 15

       Sabent que cada microorganisme dona lloc a una colònia, recomptant les colònies obtinguerem el nombre de microorganismes de llevat inicials presents a la masa panària.

       El procés de dilucions consecutives ens va ajudar a contar més ràpidament els llevats, ja que era imposible comptar els microorganismes presents a les primeres disolucions degut al seu elevat nombre; amb la qual cosa, comptarem els de disolucions posteriors i els multiplicarem per 10 elevat al número de la dilució 1 (ja que la primera dilució fou la del sobre esterilitzat, en la que barrejarem el llevat de la mesa panària en 90ml de sèrum, i que seria la dilució 10^1)  per a que ens donara el nombre de microorganismes presents a la primera dilució. Aleshores:

        PLACA 5: 1050×10^6 1050000000      

        PLACA 6: 148×10^7  1480000000

        PLACA 7  25×10^8    1500000000

      Amb açò, poguerem concluir que els microorganismes presents a la dilució inicial serien més o menys la mitjana dels tres valors anteriors:

      (1050000000 1480000000 1500000000)/2= 2515000000= 2,515×10^9

Tweet

<>La malària és una enfermetat que transmiteixen els mosquits portadors del paràsit del génere  Plasmodium  que s'introdueix en els humans per la transmisió de saliva del mosquit que arriba a la sang durant la mordedura d'aquestos, que causa  200 millones de nous casos al any.

El que els científics de la universitat Johns Hopkins han aconseguit  és crear mosquits modificats el organisme dels quals lluita millor amb la malaltia.

 Aquesta és la distribució de la malària al món:

[@more@]

 El experiment realitzat va ser fer competir els mosquits modificats amb els de control, salvatges i alimentats amb carn de rata infectada amb el Plasmodium berghei (el que provoca la malaltia humana és la varietat Plasmodium falciparum). Els mosquits modificats es reproduirien més ja que la malaltia no els afectaria el que provocaria que, a la fi, sols sobrevisqueren els mosquits modificats (el que seria una forma d'asegurar l'aturament de la malaltia si s'arribara a alliberar el mosquit modificat, encara que no se sap quin seria els efectes a llarg termini d'açó). Els experiments foren prou concluents, tras 9 generacións, els mosquits modificats eren un 70% de la població.

<> L'éxit és una petita victòri, ja que no s'ha provat amb la modalitat del paràsit que afecta al esser humà i les proves que s'han realitzat han sigut a nivell de laboratori, però els cientifics són optimistes amb el progrés obtingut.

La font de la noticia és aquesta. 

i, per a saber més de la malària, podeu consultar la wikipedia 

Tweet

L'empresa americana de mascotes Allerca ha aconseguit els primers exemplars de gat hipoal·lergènics, es a dir, que no causen cap reacció al·lèrgica en les persones que hi són sensibles a ells i, encara que semble imposible, no han sigut  modificats genèticament.

<> 

[@more@]

<><><><>Les alèrgies provocades per la presència d'aquestos animals son degudes a una proteïna, la glicoproteïna Fel d1, present al pel, saliva i la pell que el cos del pacient rebutja i eixe rebuig és el que provoca la reacció al·lèrgica perque el sistema inmunològic ataca aquesta proteïna quan entra en contacte sobretot en les muscoses del sistema respiratori. Llavors, el que es necesita per a tindre gats que no produisquen cap reacció és que aquestos no produisquen la nomenada proteïna.

El que ha fet aquesta empresa ha sigut la selecció de gats que poseixen un nivell disminuit d'aquesta proteïna i, amb els entrecreuaments pertinents, supervisat pels expertos, ha donat una camada sense la glicoproteïna Fel d1. El problema és que la diferenciació genètica que ha de creuar-se per a donar aquestos gatets sols es presenta en un gat de cada 50 000, el que dispara el preu de cada cadell fins els 3000 €.

 Aquesta és la noticia

y aquest el anunci de la pròpia empresa 

Tweet

Us transcric un interessant article crític sobre la dieta mediterrània escrit per Jaume Fàbregas, crític gastronònic, gran coneixedor de la cuina mediterrània.

Ací teniu l'article 

[@more@]

Tweet

 

[@more@]

Tweet

      A la conferència, va possar com a exemple d'aquesta teoria l'evolució d'una determinada alga unicel·lular.

[@more@]

    Després de la unió produida entre l'espiroqueta i la cèl·lula eucariota primitiva, aquesta nova conformació li permitiria fagocitar altres cèl·lules aeròbiques i fotosintètiques, que donarien lloc als orgànuls que hui coneixem com mitocondris i cloroplastos respectivament.

     Per últim, es va obrir un torn de preguntes de les que podem destacar dues. La primera va aclarir per què els mitocondris i cloroplastos encara posseixen material genètic propi, mentre que els undulipodis no. Això es deu a que el nivell de fusió amb l'hoste és major , degut a que l'endocitosi és produí abans  en el temp, en el cas dels undulipodis; doncs, els mitocondris i cloroplastos, encara que conserven material genètic propi, ho acabaràn perdent, també, al llarg del temps. La segona qüestió  posava en dubte la simbigènesi als éssers pluricel·lulars, ja que aquestos no poden "fagocitar" altres éssers o simbiogenitzar-se amb ells; Margulis respongué que si els éssers pluricel·lulars no estigueren simbiogenitzats a cèl·lules bacterianes, no podrien sobreviure, i possà com a exemple els bacteris endosimbionts a l'intestí de la vaca, que permeten la digestió dels aliments que pren.

     En la nostra opinió, va ser una gran conferència, i recomanem a quasevol que puga, que vaja a vore una xarla de Lynn (fa poc estigué a Barcelona), ja que a més d'esser una gran científica, sap tractar amb la gent d'una manera molt agradable i explicar d'una forma més o menys asequíble. 

                                                SANDRA CÓRDOBA i MIREIA MARTÍNEZ 

Tweet

Tots som conscients de que el menjar ràpid no pot ser molt sà, i que molts restaurants de menjar ràpid, com ara Mc Donald's, Burguer King, Pizza Hut o Kentucky Friend Chicken no serveixen precisament aliments propis de dietes per a aprimar-se, això no és un secret. Però pot ser el que no tothom sap és fins on arriba la insalubritat dels menjars que es preparen a aquests “restaurants”.

[@more@]

Les hamburgueses de restaurants com ara Mc Donald’s, procedeixen de bestiar que ha estat tractat amb hormones de creixement per a engreixar-lo en el menor temps possible; a més, les vaques han estat medicades amb antibiòtics per a evitar infeccions bacterianes que es poden donar a l’escorxador degut al contacte amb les vísceres i els excrements, la qual cosa, junt amb el fet que l’encisam amb el qual es serveixen està tractat amb més d’onze sustàncies químiques diferents per a que es mantinguen durant més temps verds i apetitoses i forma un còctel de sustàncies químiques que ingereix la gent que pren, per exemple, un “Big Mac”.

A més, aquests aliments són rics en greix, sucre i sal, i baixos en fibres, vitamines i minerals, el que provoca que els consumidors habituals de menjar ràpid tinguen més probabilitats de guanyar pes i desenvolupar una resistència a l’insulina (la qual cosa augmenta el risc de patir obesitat i diabetes de tipus 2) a més de malalties cardíaques degut a l’alt nivell de colesterol que contenen.

Molts nutricionistes denuncien que la gravetat d’aquesta situació és deguda a que els productes de Mc Donald’s i empreses similars es venen com a berenar i/o esmorçar complets, amb la qual cosa molts xiquets en edats escolars tenen com a costum el consum diari d’aquests productes, fet que s’aconseguix també amb la publicitat que realitza l’empresa, destinada a quest sector de la població i als diners que gasten en parcs d’atraccions i decoració per tal de donar als locals una imatge molt atraent per al públic infantil.

No obstant això, les companyies de menjar ràpid sostenen que els seus aliments no són perjudicials, argument que defenen gràcies a la falta d’informació, ja que encara no s’han realitzat estudis a llarg periode sobre els efectes d’aquest tipus de menjar per què els fets són prou recents, encara que no per això deixen de ser alarmants: al voltant d’un 30% dels estatunidencs pateix sobrepes o obesitat, mentre que al 1994 era d’un 23%. Aquest fet va augmentar més en xiquets i adolescents (fins un 50%) passant de ser d’un 2% l’energia procedent de menjar ràpid consumida per un xiquet a la dècada dels 70, a provindre d’aquest menjar un 10% de l’energia total ingerida a dies d’ara. Aquestes són les dades que avoca un estudi realitzat pel Dr. David Ludwig, que, a més, relacionen el menjar ràpid amb l’augment de pes i la resistència a l’insulina. Desprès d’avaluar els hàbits alimentaris de més de 3300 persones entre 18 i 30 anys a les que es va demanar que donaren informació sobre la seua dieta, la seua activitat física i altres factors, incloent quantes vegades a la setmana prenien algun menjar a restaurants de menjar ràpid; es va concloure que les persones que menjaven més de dues vegades per setmana a restaurants de menjar ràpid augmentaven 4,5 Kg més i tenien una resistència a la insulina del doble que la gent que menjava menys d’una vegada per setmana en aquests llocs.

Però altres persones tenen contra Mc Donald’s més que queixes respecte a la dieta inadequada de propaguen, com és el cas dels pares i familiars de xiquets morts o greument malalts al contraure el síndrome anèmic hemolític (malaltia caracteritzada per una insuficiència renal acompanyada d’un baix nombre de glòbuls rojos i plaquetes) en menjar hamburgueses contaminades per la bacteria Escherichia coli (la cual s’elimina dels aliments en cuinar-los a una temperatura de 71,1 ºC.

Respecte a aquest cas d’intoxicació, no solament no s’han donat les explicacions adequades, sinó que a més no s’han tancat alguns establiments on es varen produïr les intoxicacions.

Potser amb el temps i investigacions futures  acabarem adonar-ne'n dels riscos d’aquests aliments. Hem de recordar que tampoc es pensava que el fet de fumar fora una acció perjudicial per a la salut fins a passats uns anys. Investigacions com la del Dr. David Ludwig, o el famós documental “Super Size Me” de Morgan Spurlock, fan que comencem a prendre conciència de que és el que mengem en aquests llocs.
 

Si som el que mengem, temps al temps.

Tweet

En la classe de biologia humana de segon de batxillerat, s’hem organitzat entre les alumnes que som a classe, és a dir quatre,  per a fer un treball sobre la nutrició, treball escollit pel nostre professor. Per a fer aquets treball hem contat amb la col·laboració d’una companya per a poder estudiar-li la seua dieta diària, així com també amb l’ajuda dels alumnes l’institut, Vicenta Ferrer Escrivà, ja que, també l’hem analitzat els hàbits alimentaris en general dels alumnes, i amb aquestes dades (tant les dades de la companya, com les del alumnes  de l’institut) fer una valoració i un estudi per a  veure i estar conscients dels problemes  o errors habituals en l’alimentació de hui en dia, perquè en aquestos temps i sobretot  en els xiquets   l’alimentació és molt decisiva per al seu futur ,a més de  que aquestos son  els més exigents i golosos  a l’hora d’escollir els aliments que volen prendre perquè habitualment  els agraden els aliments mes dolços i deixen d’esquena als aliments més necessaris i recomanables, com poden ser les verdures o les fruites tan  important i beneficioses per a ells.

  

[@more@]

Durant els primers dies del curs, el nostre professsor ens passava l’informació teòrica necessària  per a poder es començar el treball així com també ens donava pàgines informàtiques i llibres d’aquest tema per a poder fer nosaltres el treball, a banda de que també  tinguèrem que buscar informació per nostra part. Després de fer tot això i estar unes quantes setmanes fent això, el que es va fer va ser el seguiment dels aliments ingerits per l’alumna voluntària en  cinc dies lectius i seguidament els va anar apuntat en una taula, per a poder així calcular tant les proteïnes, hidrats de carboni, grasses, calci, vitamina A i C, i  fibra,  dels grams dels aliments menjats; i tot, separat per les hores dels àpats ( desdejuni, esmorzar, menjar, berenar, dinar).Una vegada que ja teníem tot, amb les mitjanes i els càlculs necessaris per a corroborar-ho amb les dades recomanades, els varem comparar i veure així els error comesos i a la vegada els bons hàbits. Aquesta qüestió de les mitjanes ens va costar una mica de temps ja que tractava de fer moltes  operacions i ens varen barrejar tant que ens va tenir que ajudar el nostre mestre perque, en un principi, no es coincidien les dades entre nosaltres i així no es podia fer la comprovació ni l’estudi de la seua dieta. Una bona ajuda i la principal, que es va ajudar en el tema dels càlculs, va ser el programa anomenat seh-lelha, en el que es  pot calcular tots els nutrients, anomenats anteriorment a banda de molts més, que conté uns determinats grams de l’aliment que es vol saber. Més endavant varem fer l’estudi dels hàbits alimentaris  del nostre institut, Vicenta Ferrer Escrivà, en el que es va fer l’estudi aquest exclusivament centrat en els xiquets menors de catorze anys, es a dir entre uns 12 anys,   fins més o menys al 18 anys, que són les edats que engloben els cursos des de primer de l’ESO fins a segon de batxillerat ( els cursos que el nostre institut té ), deixant als mestres i gent majors de l’edat dita anteriorment sense participar en aquesta enquesta, ja que si no haguera sigut molta feina per a un treball que no està centrat  especialment en aquest tema i encara teníem unes 417 enquestes con les que podem treballar bé.

                       Aquesta segona qüestió la varem fer tot amb ajuda dels tutors que es varen comprometre a repartir  als seus alumnes, que els varem assignar nosaltres, per a que aquests ompliren les qüestions que anteriorment dues alumnes varen fer, centrat en preguntes sobre com fer una bona alimentació, de manera que aquesta ens ajudarà a veure els hàbits l’alimentació que segui-se’n hui en dia la nostra societat, algunes d’aquestes preguntes i les que més destacaria serien;    

   Quantes vegades menges al dia? 

 Amb quina freqüència menges verdures? 

Quin temps dediques per a cada menjar? 

 Practiques algun esport (a banda de les hores d’educació física al institut)?.Després d’unes setmanes, vam recollir les enquestes i així en classe varem passar de dos en dos les dades a l’ordinador al programa Excel,  si es vol saber com funciona aquest programa, és molt fàcil no més hi ha que punxar així Excel.

Quan totes les dades les  passarem a quest programa es va fer uns càlculs que consistien en fer unes sumes de tota l’informació recollida i  es va fer una mitjana depenent del sexe i de l’edat.

Una vegada recollida l’informació necessària i hagut fet tots aquestos càlculs i conegut els resultats, valorarem tot en conjunt i varem poder començar aquest treball entre les quatre alumnes que som a classe.En un principi no pareixia que aquest treball costara tant ja que contàvem amb tot el necessari, però ens varen equivocar, almenys el dic personalment, i ens va costar una mica més de l’esperat; el primer que varem fer va ser un esborrany que el férem  en un temps escàs, però el varem tindre que tornar a fer com un treball nou i aquest si que es va costar més. Aquest  últim treball que era el definitiu,el varem fer en uns sis dies fins a hores que no imaginaven, amb això es pot veure que ens va costar un poc mes del que pensaven i encara aixi el tingueren que finalitzar en vacances de Nadal; però en aquesta vegada el varem fer per trossos, es a dir , cada alumna feia la part que se li havia assignat avanç en classe, perque així cada una es centrava en concret en la seua part i no en tot el treball, ja que en un principi varem fer el treball en conjunt i la veritat és que no és un bon mètode per a fer-ho si no es planifica molt bé, ja que es pot tenir problemes a l’hora  de veure qui a treballat més o menys i sempre acabar mal amb les companyes. Amb a quest  tipus de treball es pot aprendre molt, tant del tema que estàs tractant com de qualsevol altre asunt. Per exemple en aquest treball es pot aprendre molt sobre una bona alimentació i nutrició, tant el que és bo i també del que és roí, també sobre definicions que abanç es desconeixia i sobretot, el que més va ajudar, va ser en el tema dels nutrients, ja que a l’hora  que estàvem fent aquest treball sobre nutrició estaven estudiant en classe de biologia alguns d’aquestos nutrients, i ens servia tant per a biologia com per a biologia humana. .  En definitiva, aquest  no és que  halla   sigut un tema en el qual jo haguera escollit per a centrar-me i fer un estudi profund; però de totes maneres es bo fer treballs d’aquest tipus perque té poden ajudar, com en el cas d’aquest, en la teva vida.

Carolina Lucas Soriano

Tweet

 En la classe de biologia humana de segon de batxillerat, s’hem organitzat entre les alumnes que som a classe, es a dir quatre,  per a fer un treball sobre la nutrició, treball escollit pel nostre tutor. Per a fer aquets treball hem contat amb la col·laboració d’una companya per a poder estudiar-li la seua alimentació, així com també amb l’ajuda de l’institut, Vicenta Ferrer Escrivà, al qual, a la vegada, també l’hem analitzat els hàbits alimentaris en general dels alumnes, i amb aquestes dades (tant les dades de la companya, com les del alumnes  de l’institut) fer una valoració i un estudi per a  veure i estar conscients dels problemes  o errors habituals en l’alimentació de hui en dia, perque en aquestos temps i sobretot  en els xiquets   l’alimentació és molt decisiva per al seu futur ,a més de  que aquestos son  els més exigents i golosos  a l’hora d’escollir els aliments que volen prendre perque habitualment  els agraden els aliments mes dolços i deixen d’esquena als aliments més necessaris i recomanables, com poden ser les verdures o les fruites tan  important i beneficioses per a ells. 

[@more@]En un principi, es a dir al començament del curs en classe de biologia humana, el nostre tutor ens passava l’informació necessària  per a poder es començar el treball així com també ens donava pàgines informàtiques i llibres d’aquest tema per a poder fer el treball, a banda de que també  tinguérem que buscar informació per nostra part.  Després de fer tot això i estar unes quantes setmanes fent això, el que es va fer va ser el seguiment dels aliments ingerits per l’alumna voluntària en  cinc dies lectius i seguidament els va anar apuntat en una taula, per a poder així calcular tant les proteïnes, hidrats de carboni,grasses, calci, vitamina A i C, i  fibra,  dels grams dels aliments menjats; i tot, separat per les hores dels àpats ( desdejuni, esmorzar, menjar, berenar, dinar). Una vegada que ja teníem tot, amb les mitjanes i els càlculs necessaris per a corroborar-ho amb les dades recomanades, els varem comparar i veure així els error comesos i a la vegada els bons hàbits. Aquesta qüestió de les mitjanes ens va costar una mica de temps ja que tractava de fer moltes  operacions i ens varen barrejar tant que ens va tenir que ajudar el nostre mestre perque, en un principi, no es coincidien les dades entre nosaltres i així no es podia fer la comprovació ni l’estudi de la seua dieta. Una bona ajuda i la principal, que es va ajudar en el tema dels càlculs, va ser el programa anomenat seh-lelha . , en el que es  pot calcular tots els nutrients, anomenats anteriorment a banda de molts més, que conté uns determinats grams de l’aliment que es vol saber. Més endavant varem fer l’estudi dels hàbits alimentaris  del nostre institut, Vicenta Ferrer Escrivà, en el que es va fer l’estudi aquest exclusivament centrat en els xiquets menors de catorze anys, es a dir entre uns 12 anys,   fins més o menys al 18 anys, que són les edats que engloben els cursos des de primer de l’ESO fins a segon de batxillerat ( els cursos que el nostre institut té ), deixant als mestres i gent majors de l’edat dita anteriorment sense participar en aquesta enquesta, ja que si no haguera sigut molta feina per a un treball que no està centrat  especialment en aquest tema i encara teníem unes 417 enquestes con les que podem treballar bé.                                                                                                                             Blau = menors de 14 anys.                                                   Roig = entre 14 i 16 anys.                                                   Grog = majors de 16 anys.                                            Aquesta segona qüestió la varem fer tot amb ajuda dels tutors que es varen comprometre a repartir  als seus alumnes, que els varem assignar nosaltres, per a que aquests ompliren les qüestions que anteriorment dues alumnes varen fer, centrat en preguntes sobre com fer una bona alimentació, de manera que aquesta ens ajudarà a veure els hàbits l’alimentació que segui-se’n hui en dia la nostra societat, algunes d’aquestes preguntes i les que més destacaria serien;Quantes vegades menges al dia? Amb quina freqüència menges verdures? Quin temps dediques per a cada menjar?                Practiques algun esport (a banda de les hores d’educació física al institut)?. Després d’unes setmanes, vam recollir les enquestes i així en classe varem passar de dos en dos les dades a l’ordinador al programa Excel,  si es vol saber com funciona aquest programa, és molt fàcil no més hi ha que punxar així Excel!

  Carolina Lucas Soriano